ill-see-you-in-my-dreams-trailer-title

Les coses

Les coses són difícils, les fem difícils o son fàcils i punt? En l’adolescència i anys posteriors construïm personalitats amb cuirassa, amb disfressa, perquè ens llancem al món, i la societat occidental és una selva. Fluïx el capital mentre el poble rebenta i la democràcia irreal (i si la vertadera democràcia és així, aleshores és un…

harpo marx

Guia de conducta: Maneres de saludar

Saludar és necessari. Saludar és bonic. Saludar crea bon ambient, sobretot si mostres les dents (somrius) a la persona en qüestió. Si damunt parles alegrement, amb bon rollet, sense optimismes irreals típics d’una cançó de Los Delinqüentes (s’escriu així?), aleshores ho tens tot guanyat. Millor encara si ens dirigim a persones que no coneguem, però…

Brooklyn Bridge jumper

Pensament número 4: em fan gràcia els selfies

Me fa molta gràcia pillar a algú pel carrer en el precís instant en el que es fa una autofoto/selfie, sobretot si està sol. Podríem fer fotos d’eixos moments, fins que aplegat a un punt potser se fa moda (aleshores deixaríem de fer-les). 14:14 per Liuard (açò ha aparegut abans al facebook d’Eduard de Benipeixcar…

kerouac beat

Pensament número 3: Agafeu la vida i exprimiu-la

Viviu-la com si fóra un conte, parleu del passat com quan narreu una pel·lícula, penseu en el futur com si cada dia anara a nàixer un nou cúmul de sensacions intenses. La nostra vida té un valor immens, inclús allò que no ens sembla res especial i que quotidianament fem. No oblideu: viviu, per damunt de tot,…

charb

Pensament número 2: la cultura és essencial

Endinsar-se en un blog és una activitat quasi de frikis hui en dia. Entrar a llegir en profunditat no és res massa seductor en general. El problema està en que això és conseqüència d’una educació derivada d’un sistema polític-econòmic-social que alimenta la incultura i fa que parega una cosa digna d’uns pocs. En els moments…

sartre

Pensament número 1: superada l’angoixa

Fa 9 anys que vaig tindre per primera vegada el sentiment d’angoixa existencial, la “náusea” que deia Sartre. L’existència segons el filòsof francés la marquem nosaltres, els determinismes són una continuació de la religió, i si Déu ha mort (o l’hem matat) ara hem de superar això i no fabricar noves religions amb altres noms.…