Somnis amb Pilar

Esta nit he somiat que parlàvem, que em parlaves. Em sentia protegit, com si tots els mals pogueren ser resolts d’alguna manera. La teua bondat eterna s’escampava i revivies durant eixos moments, on m’ho creia de veres. Ja són tantes les vegades que somie amb tu que comence a saber moure’m per dins d’eixes imatges…

Som una minoria

La música no ha d’acabar mai, Jim Morrison. És la nostra religió, però ahi no hi ha Papa ni bisbes. Hi ha la música i nosaltres. La toquem, l’escoltem, la VIVIM i amb ella ens cremem fins la matinada, quan la sobtada llum de l’amanéixer ens recorda que encara estem vius i el dia de…

Un molt breu assaig sobre l’eufòria

Quan estàs bé escriure pot paréixer una bobà. Realment és de l’última de les maneres que utilitzaria per expressar eufòria. Abans preferiria cantar, ballar, follar, botar, fer el monguer amb els/les colegues i mogudes així. Però escriure, per a què? Per a dir que estic bé? I després llegir-ho i pensar “quina cursilà”? Bah no…

La meua llengua i el teu clítoris són un sol

Poques coses igualen el plaer de tocar un cos excitat. Quan està tan calent que fregar un pit amb els dits fa soltar un gemec que s’escapa. Vaig passant les mans per tot el cos a poc a poc i tot va agafant forma. Puge la mirada i de manera tranquil·la torne pel ventre, envolte…

Convivint amb Jimi Hendrix

Jimi Hendrix, el puto Jimi Hendrix. En un sentit positiu, perquè les putes i putos són persones treballadores molt oprimides i mereixen respecte i solidaritat. El gran Jimi Hendrix. És difícil ser un crack, no és tan fàcil com ser un virtuós i rallar-se el cap desmesuradament, això no et fa artista immediatament. L’art per…

Es tracta d’una necessitat vital

Ja ha vingut el fred, i amb ell s’apropa l’hivern. Tocar al carrer es convertix en un acte més íntim, perquè la gent camina més apretada a sí mateixa, i tot es fa més bucòlic. Per primera vegada des de que vingué la calor allà el març em torne a sentir aprop, encara que això…

Res té essència. O canviar, o morir.

Mira’t la sola de la sabata, i voràs que res del que xafes té essència. És un invent, una mentida piadosa, perquè el cap fliparia massa si no tinguera una creença. Al final de tot ve la mort, i s’ha acabat. Tu, jo, ella i ell. És l’únic inevitable de la vida. Així que fins…