La fúria

No hi ha santedat, sols buit. La ment s’escampa infinita, però el cos és limitat. Després de buscar tot el dia cau sense necessitar-ho, el remei del verí, un liebestraum, i la ment es centra. Tot canvia però no tant, i la ment s’angoixa front al món perpetuat pels mediocres, i recorde de nou que no, no, NO HEM DE BUSCAR CREENCES, sols el buit, infinit i maleït. Però té tanta calma quan és tranquil. I la fúria, la fúria és incontrolable! Quasi pot matar-te, inclús ser tan audaç que faça que et mates tu. Front a l’espill d’un tir. Tota personalitat està posseïda d’altres i deixa empremta allà on posa el dit. Per això considere escriure un caos, i després ja faràs tria si necessites ordre, encara que no mola massa. Sense les cerimònies socials (gràcies Verónica, te molestó la luna?). València és una ciutat plena d’amor entre les persones que l’habiten, i d’amargor entre les que la dirigixen, que haurien de ser abocades a la falla en plena cremà per rebre l’aplaudiment més fort de la història. I el premi a les mares que les van parir, artistes falleres.

La clau no està en acumular, que sols hi ha buit. Pose foto, però no té res a vore amb tot açò.

Imatge

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s