Es tracta d’una necessitat vital

Ja ha vingut el fred, i amb ell s’apropa l’hivern. Tocar al carrer es convertix en un acte més íntim, perquè la gent camina més apretada a sí mateixa, i tot es fa més bucòlic. Per primera vegada des de que vingué la calor allà el març em torne a sentir aprop, encara que això és molt matissable. El nombre de gent és molt menor ara i això suposa menys diners, encara que els plans típics, almenys en mi, a l’hivern no impliquen gaire diners. Amb un timonet calent i menjar casolà ho tinc bé. També és una cosa prou fotuda per a les mans, el fred. Es gelen, sobretot l’esquerra, que mantenint acords no té prou per fer calor corporal. L’esquena, en la que sempre he tingut problemes, també es queixa abans. Però una part de mi està contenta, perquè ja ha vingut un canvi, i la ment canviant necessita que el seu entorn també canvie. Si no al final em torne boig i pense, encara estem a setembre? Jo gaudisc molt la calor, però este canvi ve molt bé, de tot se’n pot traure profit. I no és per romanticisme, tot i que quan més llunyanament ho mires més bonic pareix. És tracta d’una necessitat vital. De no ser així, jo no seria una ment canviant. O sí.

Hi ha una cançó de King Kong Boy que parlarà sobre estes coses, sobre el goig de la foscor, però ja l’escoltareu si això. És en pla disco, per a ballar. Si es passeu pel carrer major de Gandia sereu benvingudes i benvinguts. Podeu parar-vos, que no és obligat pirar-se en tirar la moneda (i si no la tireu tampoc passa res, això faltava!). Però hui és dia d’abrigar-se.Imatge

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s