Som una minoria

La música no ha d’acabar mai, Jim Morrison. És la nostra religió, però ahi no hi ha Papa ni bisbes. Hi ha la música i nosaltres. La toquem, l’escoltem, la VIVIM i amb ella ens cremem fins la matinada, quan la sobtada llum de l’amanéixer ens recorda que encara estem vius i el dia de hui és l’únic tresor que ens importa. Som una minoria, però ens sentim com si fórem cinc contra un, el que no ens deixa viure però prompte es podrirà sota la terra que ell ha omplit de merda, que farà d’aliment per a la seua boca putrefacta fins la fi dels temps. Ells tenen les pistoles però nosaltres tenim els versos, Jim Morrison. Tu vas beure del jove Rimbaud, que donava l’esquena a Paul Verlaine mentre este babejava pel seu coll i no sabien que inventarien la nova poesia. I ara els temps dels bojos ha arribat a la seua fi, però prompte vindrà una nova era. No volem estudiosos teòrics ni imitadors cutres de Diógenes, Nietzsche, Rimbaud i Morrison. Volem nous filòsofs tan lúcids que ningú els entenga, ni els que suposadament diuen entendre als antics. No volem que reivindiqueu a ningú, volem que sigueu algú. Tan boig o boja que la vostra vida siga plaer i la de la resta un infern d’incomprensió. I que la música no s’acabe mai.Image

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s