Millor directament en Facebook

Image

Costa diferenciar entre el que és la burocràcia i la informació complexa de per sí. Siga el que siga que publique ací seria molt més llegit si agafara el mateix text i directament l’apegara al mur de facebook. És un filtre això? Qui tinga interés furgarà en el teu blog pseudo-intelectual, qui et pose m’agrada a facebook probablement passava per ahi. Però també és tracta d’això, no? Hi ha teories que diuen que els grans esdeveniments, grups de música, pel·lícules i demés tenen en comú una característica important, i és haver estat al lloc adequat en el moment adequat. El lloc hui en dia és internet. Caldrà tenir cura amb això també. Imagineu una tormenta solar i pam! tota la tecnologia resetejada, tota la informació escrita i gravada a la merda.

Les solucions estan a l’abast. Una, més pragmàtica, és fer còpies en formats més perdurables, entrant en un bucle on ens faríem fetitxistes/feixistes de la seguretat, que es convertiria en una fi i no un mitjà per conservar mogudes. Altra història, més de tipus ascètic/asèptic, seria fer el típic curro mental-espiritual per desapegar-se d’allò que ens rodeja per si ho perdem. Això en altres paraules es diu covardia i estirant-ho a tope ens duria a no viure, a acostumar-nos a una calma irreal, a convertir la muntanya de la vida, plena d’animals i vegetals que atorguen diversitat, moments durs i altres de molt de goig, en una seca i dura pedra queta per la resta dels temps, desfent-se per ser grans de sorra d’un desert etern. Les variants d’estes dos opcions es poden exagerar, reduir en intensitat o mesclar.

El més interessant, malgrat que parega que no té connexió (en té i molta), és que proveu a imaginar que qualsevol història en la que poseu moltes energies assíduament (anava a dir diàriament però no em sonava prou precís) se vos desmontara per complet. Pregunteu-vos com la reconstruiríeu, però pregunteu-vos a vosaltres, no mireu el que hauria dit tal o qual. Després agafeu eixa idea i desenvolupeu-la i quan li tingueu estima, cremeu-la, elimineu-la, i creeu-ne altra de nova. Alimenteu a la ment que treballe, que vibre i vole, que no pare, que descanse, que no vulga pensar, que no puga fer altra cosa.

Açò és un manifest a favor de la lectura en un entorn propi, d’anar més enllà de la cultura de l’eslògan si volem emancipar-nos realment de qualsevol èlit. Si eres un emprenedor que vol utilitzar estes paraules com a inspiració per obrir un nou negoci i fer-se pàgina de facebook i utilitzar la jerga del coaching, la típica motivació de menjar-se el món a lo somni americà que passa per una cultura econòmica de la competitivitat individualista (sí sí, la típica de començar netejant barques i acabar de president de club nàutic) o paréixer un activista radical per a després utilitzar com excusa que tots tenim contradiccions per ser un autèntic hipòcrita aleshores oblidat, este text no és per a això. És per a que sigues conscient i autènticament lliure, no adoptes cap interés com si fóra una religió i admetes que la vida és un absurd però que per això mateix hem de donar-li un sentit mínim, i és la màxima pau possible entre nosaltres. I qui vulga pau, que es prepare per donar guerra.

Tot això si no ve un ós salvatge i ens arranca el cap a meitat trajecte. Foc a l’estat.

P.D.: La gent políticament correcta dieu-me radical, però no s’equivoqueu, no ser radicals ens ha portat on estem ara.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s