El meu amor per tu és tan gran que no cap ni en tots els metres cúbics de la mar. Adéu 2013

Han sigut dues setmanes sense escriure ací, encara que he fet unes cançons noves per a Hakuna, la inspiració funciona així. He anat establint un poc d’ordre al camí per a que la improvisació tinga una bona base. No sempre faig cas de les dates, però a finals d’any és inevitable, i més enguany. L’any dels contrastos. El pitjor que podia passar-me en la vida ha passat. Tot i mantindre’m optimista fins a la fi, tant que inclús m’he sentit culpable per això, ma mare va morir després de combatre un càncer durant dos anys. Va riure fins l’últim moment de consciència, i el seu ànim eternament viu i alegre se’ns ha traslladat amb molta força. No hi ha dia (ni hi haurà) que no la recorde, i he plorat més enguany del que hauré plorat en tots els anys passats junts. Són moltes les cançons que quan sonen em fan recordar-la, imaginar-la o reviure-la.

Imatge

És probable que acabe plorant per escriure tot açò, i no ho estic fent ja perquè em sol costar prou. Li vaig fer una cançó, Aniràs a la lluna, que va poder llegir però no escoltar. Altra cançó feta un poc sense pensar en res però que ha acabat recordant-me a ella (i que sí va poder escoltar) es diu Time Flies, el temps vola. I vaja que ha volat. Ha sigut un any força desgarrador, on s’han anat sumant les ocasions especials sense poder compartir-les amb ella. He somiat tantes nits i de tantes amb la teua presència mami. Et trobe tant a faltar. M’encantaria poder contar-te totes les coses bones que ha tingut 2013. Ha sigut molt contrastat tot. Perquè tu te n’has anat i això no ho oblidaré mai. Però vull contar-te que han passat altres històries meravelloses. La música va agafant força, molta força. Sí, sé que tu et preocupaves per això, encara que mai et vas decebre perquè tocara al carrer, i recorde les teues cares d’emoció als concerts quan et dedicava alguna cançó, fora bonica o de rocanrol que t’agradava tant ballar. Recorde un dia ballant amb Lori la versió de A la vora del riu mare que féiem King Kong Boy, perquè havies sigut una valenta. I com encara coixa vingueres a vore Tren de Mitjanit, cantant, fent palmes, asseguda a primera línia.

Em sap molt greu que no hages pogut conéixer Hakuna, el nou projecte amb la meua família més propera. Ja saps que sempre estava diente que havia quedat amb Irene i anàvem a casa de Borja i Paula. Això és Hakuna. Amb Marta, que tant l’estimaves tu i feies sentir com si fóra de la família. Ella també et volia molt. Vam debutar justament a Potries, el teu poble, fente un homenatge. Vam tocar especialment per a tu moltes cançons, però em quede amb Ai Dolors, l’última cançó que et vaig cantar al saló de casa. De fet me la vaig aprendre per tu. També Que Tinguem Sort. S’ha convertit en la peça principal del teu acomiadament del món. No sé ni com la vaig cantar al teu comiat, amb el meu germà Lucas tocant la guitarra. Ell també et tenia molta estima. A Potries tocà la guitarra Joan Marc mentre la cantàvem. I ja sap què en pensaves d’ell. Al final semble repetitiu però també t’estimava. Perquè tota la gent t’estimava.

Per això per a mi acomiadar-me de 2013 és acomiadar-me una altra vegada de tu. Per això faig tot açò tan llarg, i sé que tornaré a escriure’t, a parlar-te, a somiar-te, a buscar-te quan em passe alguna cosa bona. Hui voldria cridar-te per felicitar-te l’any, i no puc fer-ho, però sé que m’acompanyes allà on estigues. Ja saps que jo sóc prou ateu i tot això, però considere que una part de tu continua en mi, en Lori i en el papi.

Per últim, dir-te que tinc molt presents les teues paraules dient-me que no m’ajuntara amb ningú que em fera malament. Per a mi són un mantra diari, i gràcies a això m’he enamorat. És una de les coses que més em dol que no pugues viure. Perquè es tracta d’una persona que m’estima i estime, que m’ho demostra, que lamente dia rere dia que no pugues conéixer perquè tu també la voldries a la teua manera.

Pense que per molt que escriga mai expressaré prou com et trobe a faltar. Però per sort està la música, i està esta cançó, que sense dubte és la que més em fa retrobar-me amb el que tu eres per a mi. Saps què mami?

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s