Buscant una vida diferent

Imatge

Estem buscant una vida diferent. Me mola escriure en plural, pense que som moltes les persones que pensem de manera semblant, i s’ha abusat del jo individualista i egocèntric. Una mescla de tot és energia pura! Espontaneïtat, organització, coordinació, lliure albir i molta inconsciència ben canalitzada; si no eixirà en forma de bèstia falocèntrica amb ganes de gresca. Caure en el pou i ressorgir. Ja saps que jo sempre ressurgisc. El whiskey és el pecat, però el pecat és necessari. Què l’equilibri és la força més poderosa de totes? Reapareix la idea de mediocritat i no les sent semblants, encara que l’equilibri venut com a terme mitjà sí ho és de mediocre.

Volia ser escriptor, puta, ballador, músic, actor. En part sóc de tot un poc, però no sóc res, vaja com la majoria d’estos persons. Viure a la vora de la societat, aprofitar d’ella el que em faça profit però sense deixar que em taque com el petroli va omplir de pudor i merda negra les costes galegues del Prestige. Escric i desescric. Hi ha moltes disjuntives. No espereu idees clares, espereu idees que ens facen pensar. Saber què no volem però perfilar el que volem. Andrea diu que m’invente paraules, i és cert, però és molt més divertit així. Podem ser malabaristes de tot tipus, i adoptar el llenguatge del canvi constant i el joc gestual, verbal i hormonal com una cosa totalment quotidiana. La quotidianitat, que no la monotonia, molt bé Andriu. Follar per desena, vintena o centena vegada amb una persona, se pot aprendre molt. I estimar a molta gent no és una idea dels hippies. És la naturalesa humana, i el contrari és d’arrel molt censuradora, bluegh!

Folleu, estimeu, canteu pel carrer. Saludeu a Mar quan vaja amb la bici per València, prompte la voreu tocant la guitarra.

P.D.: Poema de Charles Bukowski – Los más raros

No es frecuente verlos
porque donde hay multitud
ellos
no están.
Esos tipos raros no son
muchos,
pero de ellos
provienen
los pocos
cuadros buenos
las pocas
buenas sinfonías
los pocos
buenos libros
y otras
obras.
Y de los
mejores de los
extraños
quizá
nada.
Ellos son
sus propias
pinturas
sus propios
libros
su propia
música
su propia
obra.
A veces me parece
verlos
por ejemplo
cierto viejo
sentado en cierto
banco
de una cierta
manera
o
un rostro fugaz
en un automóvil
que pasa
en dirección
contraria
o
hay un cierto movimiento
en las manos
de un chico o una chica
que empaqueta
las cosas
en el supermercado.
A veces
incluso es alguien
con quien estuviste
viviendo
algún tiempo,
te vas a dar cuenta
de una mirada rápida
y luminosa
que nunca
le habías visto
antes.
A veces
sólo notarás
su
existencia
repentinamente
en un
vívido
recuerdo.
Algunos meses
algunos años
después de que se hayan
ido.
Recuerdo
a uno:
Tenía unos
veinte años
iba borracho a
las 10 de la mañana
se miraba en un
espejo
resquebrajado
de Nueva Orleans,
un rostro soñador
contra los
muros
del mundo
¿Qué
ha sido
de mí?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s