Cos, esperit i ment

Imatge

Fugirem. Ben lluny, on la nostra veu tinga cabuda. Lluitarem. Ací on estem, perquè la nostra veu no haja d’escapar per por. Sóc dos ànimes que necessiten créixer. Una vol recórrer el món, cantar als esperits rodamons *where do drifters go? wonder if they know there’s no limit. L’altra creu que cal sacrificar certs desitjors per obtenir certes recompenses. I entre la boja i la de trellat, isc jo, ésser semiequilibrat, amic del bosc i la mar, del refugi i la llar. On arribarà tota esta mescla d’éssers? Són oposats o complementaris? També això és difícil, ja que alguns dies afronte esta endevinalla amb energies i ganes, amb determinació per crèixer amb estos dos personatges quasi grotescos que em formen, mentre de sobte un moment d’impotència em fa dubtar de tot allò que sóc, d’allò que he sigut i allò que vull ser. L’autocompassió és anticipar el dol. Trencant amb tot, així viuen i creixen les meues dos parts. Hermann Hesse deia que diguem dos, l’home i el llop, per simplificar, per tradició, però que realment hi ha més, molt més! S’heu fixat mai en les cançons a dos veus? O a tres? A l’estil de Simon & Garfunkel o Crosby, Stills & Nash. O ja pensant en un més bèstia, com Queen. Des de sempre he sentit molta empatia amb veus així. Potser siga com el meu cos, esperit i ment troben la manera d’identificar-se per complet, o potser siga una punyetera casualitat que insistisc en crear.

* Lunar Sea, de Camera Obscura

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s