Inadaptat i asilvestrat

La vida no ens regala res, i ens tornem a adonar a cada pas. Costa no enfonsar-se i recaure en el de sempre. Mai m’he deixat caure amb totes les seues conseqüències, perquè sé que potser no sobreviuria. I no és una hipèrbole. Encara que també pot ser trobaria la realització personal més elevada, la…

Retorn

Sols tinc un desig breu, concret i decidit ple d’emoció amb la veu trencada no tinc cap cosa més clara és l’èxtasi que més m’embriaga no existix fantasia tan somiada Recolliré les vivències passades sembraré horitzons primaverals l’anhel copsarà totes les mirades l’ahir, hui i el demà seran vitals El retorn al vers accentuar l’impuls…

Despullant l’ànima

Ja ix la flor del taronger, ja ve la primavera. Matinem entre històries que mesclen Ausiàs March, Ramon Llull, la física, la química, els universos paral·lels i els professors i professores de l’adolescència. És un temps on no abellix la metàfora, perquè l’ànima comença a despullar-se. Interactuem amb major tranquil·litat, corpresos pel nostre passat, admirats…

No llancem la vida al fem

Quina greu confusió. Quants noms hem idealitzat? Ens han presentat múltiples personatges llevant-los la part residual que conté tot acte vital. L’amor com un camí dolç i sempre agradable. La naturalesa com un ens protector i bondadós amb tot el que la rodeja. El passat com un temps a enyorar. El futur com un moment…

Seguim vius

Sé que açò està embogint-me. És tan de caixó, tan obvi i lògic que les conseqüències seran explosives però progressives que ho accepte plàcidament. Quiero dar una vuelta más sólo son las tres diu sense pudor Sidonie. Les llibretes, ai les llibretes que viatgen amb mi, què faria jo sense elles? Per molt poc poètic…