Seguim vius

Imatge

Sé que açò està embogint-me. És tan de caixó, tan obvi i lògic que les conseqüències seran explosives però progressives que ho accepte plàcidament. Quiero dar una vuelta más sólo son las tres diu sense pudor Sidonie. Les llibretes, ai les llibretes que viatgen amb mi, què faria jo sense elles? Per molt poc poètic que semble, també és vital el mòbil. Mil idees s’enregistren mentre faig com si parlara amb algú per telèfon quan realment estic tararejant possibles melodies, cançons o epifanies. Sonen a tararara o nananana, però després hi ha més. La primavera s’acosta i amb ella molta descàrrega, tot, quasi tot. Vindrà el record més trist, l’adéu més sofrit. Tot açò va per a tu, inclús allò que no ho sembla està inspirat pel que m’ensenyares, pel que et trobe a faltar i pel que m’inspires de cara al món i a mi mateix. Sé que tardarem a retrobar-nos a la lluna, on et sents descansada i tranquil·la després de patir tant, però serà el reencontre més meravellós de la història. No te han prohibido usar tu felicidad. No te disculpes por sentir ese dolor.

He acceptat que esta vida és nova, que el passat va ser altra història, que no oblidaré mai, però ara ha començat un renàixer, on tot és tan diferent que pensat en fred pot fer un poc de por. Tot és més cru, i la cruesa també és suc, és gust i veritat, és un camí ple de lluita però d’esperança. Una companya valenta, cançons de pals diferents però que m’omplin l’ànima fins eixir-se’n del meu cos. Agh, què ganes de contar més coses de les que hauria. Bona nit!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s