(No puc aconseguir) La Satisfacció

Imatge

Deia Mick Jagger que Satisfaction sempre seria una cançó actual, sobretot entre la joventut, perquè la insatisfacció és la base del seu (nostre) comportament. També vaig llegir l’altre dia d’un raper ianqui, que els grups de música quan són famosos deixen de currar-s’ho tant, justament perquè ja són famosos. Tenint en compte que açò són dos generalitzacions molt àmplies, també és cert que es donen en un nombre de casos massa ampli com per desestimar-les.

Pense altra vegada en la comoditat, en la vida excessivament tranquil·la. Lluny de qüestionar els moments de tranquil·litat i relax (imprescindibles!), qüestione la necessitat d’una vida d’inacció. Tant al treball com als camps més personals. I veig un símil material, basant-me també en una vinyeta que un amic va postejar ahir al seu facebook. En ella, un home assegut a una butaca veient la televisió acabava fossilitzant-se, convertit en roca dura. Encara que siguen moltes les persones enganxades de forma malaltissa a la televisió i/o internet, també és cert que està “acceptat socialment” que són conductes nocives per a la salut. Després ja cadascú fa (fem) el que creu amb les seues contradiccions.

El que no està tan difós, i tampoc crec que siga accidental, és que hi ha altres activitats o conductes que fossilitzen les nostres ments i cossos. Una d’elles, i la que més em preocupa ara mateix, és la incapacitat, millor dit, falta de voluntat, d’adaptar-se al canvi. A priori pot semblar un criteri molt personal en el que no podem entrar a valorar res. Però a la llarga acaba convertint-se en una qüestió política, en el sentit més ampli de la paraula: que afecta als membres de la polis; la ciutat, el poble, el barri, ta casa o família. Són molts els problemes que sorgixen a xicoteta i gran escala a causa d’esta fossilització de la nostra agilitat mental i física. Apareix la intolerància, la supèrbia i sobretot, l’individualisme. Conseqüència d’una comoditat excessiva, d’un estat semblant al de les roques: dur, inamovible i pesat de moure/canviar. Tot això, i disculpeu si sona molt hippie, dificulta que a este planeta tots fluïm uns amb les altres, ja que la nostra comoditat ens du a la peresa front al canvi, i, si la persona és mínimament intel·ligent i té bona retòrica, serà capaç de convèncer-te de que eixe estat és positiu, o de que no és per a tant. Com fa un alcohòlic, un enganxat a la televisió o un polític ex-revolucionari que en arribar al poder diu que tot ha de ser més a poc a poc (mentre el poble mor de fam).

Al final el que em sembla és que la comoditat i la satisfacció són com la utopia. Haurem de buscar-la eternament i estar cada vegada més aprop, però mai hauríem d’assolir-la si no volem convertir-nos en fòssils abans de morir. Lluitar fins a la fi, no hi ha altra.

Anuncis

One thought on “(No puc aconseguir) La Satisfacció

  1. Donç si a la utopia mai hi ha que arrivar perquè una vegada arribes et fosilitzes i no segueixes lluitant… El que et mou no són uns principis que et diuen que vols “açò” perque d’altra manera ès injust, sino la necessitat de queixar-te, sense més història.
    És clar que es vital i necessari adaptar-se al canvi, perquè la vida ès camvi, i que si de sobte la vida et pega una bofetà hi ha que reaccionar i no quedar-se aturat, però hi ha persones que, arribat a un punt, senten que ja han aconseguit el que volien, que no volen més, i veig legítim que decidixen aturar-se i, simplement, disfrutar del que han aconseguit. Jo tinc la necessitat de moure’m i provocar terretrèmols en els meus esquemes a cada cert temps, però hi ha gent que no la té, i per a ellxs, lo dolent seria forçar-ho.
    Una cosa ès fosilitzar-se per desídia, per incapacitat, i altra, aturar-se per voluntat pròpia en el lloc al que has decidit que estàs a gust.
    Això és el que he anat pensant mentre llegia, i, tot i que semble que vaja a mala llet o alguna cosa aixina, aquet comentari sols significa que l’article m’ha fet reflexionar 🙂

    PD. Segur que tinc alguna errata perquè jo i el valencià… Però es fa el que es pot xD

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s