Viva la vida, matem l’optimisme

Voltaire deia que optimista és aquell que veu que les coses van bé quan van mal. Més o menys, tampoc estic reproduint-ho igual. Com venim d’una educació ben xunga, pensem que per tant hem de ser negatius, pessimistes. Tampoc és això. Ja ho he dit en altres històries, però bé, la repetició també és un recurs (encara que em costa no jutjar cada frase que escric, és un sentiment que ve a èpoques). La vida mola, així en còmput global. Hi ha moments en els que una moguda personal ens pot enfonsar tant que pensem que no podrem eixir d’ahi. De tot se n’ix; sobre això hi ha moltes dites i refranys, cançons, llibres i pelis. Per això no es pot ser pessimista; això és ser autocompassiu, un sentiment lamentable que he atacat públicament molt. No se li ha de concedir cap espai, zero, no s’ha de pensar “vaig a deixar-me dur que un poquet no farà mal”, perquè és pitjor que la farlopa i el cristal juntes. Mai se veu el moment de parar.

Esta droga és millor, un antídot per a no lamentar-se i cridar, que és el que significa Oihu.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s