Fan de la música pop

El PSOE durant anys ens va furtar les paraules Socialisme i Obrer per enfonsar-les en el més postmodern dels no significats, una burla que els acabarà passant factura. És el principal culpable de que la gent ara diga “no sóc d’esquerres ni de dretes”, quan les idees que defensen són nítidament d’esquerres. Ells han fet polítiques de dretes dient-se d’esquerres i clar, la penya es ratlla. Els romàntics també van monopolitzar la paraula amor, com si la resta de maneres d’estimar-se no foren amor, creant desenes de generacions insegures, covards i meninfots. Com si sols valguera l’amor apegat, dependent, previsible i planificat. Com si la nostra felicitat haguera de trobar la seua màxima expressió amb la imatge típica dels prínceps i princeses, per molt republicans que siguem.

La música no s’escapa d’este robatori, i la paraula pop sona cutre a les oïdes dels “fans de la bona música”. Pop, que ve de popular, que ve de poble. Però clar, ve la indústria i es fa amb el títol de dir qui fa pop i qui fa rock, i s’inventen el pop-rock. A vore qui és el valent que es diu fan del pop sense tindre por a que li diguen res en els cercles puristes del rock, o que el vegen massa “radical” en els circuits comercials de música. No hem de tindre por a definir-nos.

Socialista, obrer, republicà, enamorat de la gent i fan de la música pop.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s