Voleu matar-nos lentament (però no podreu)

Un carter que porta com a mínim 80 certificats i notificacions al dia, a banda del correu ordinari (això és una barbaritat per a un carter normal). Una cambrera que servix copes sense contracte unes onze o dotze hores al dia. No l’avisen de quan ha de treballar, ha d’estar preparada i amb el telèfon a mà. Un músic de carrer que no té cap espai on expressar-se. Una dona i el seu home que tenen una botiga, la qual no funciona perquè Carrefour, Leroy Merlin i altres copen el mercat amb mesures prou xungues. Diverses generacions d’homes i dones amb més de 50 anys acomiadades de la faena en la que portaven quasi tota la vida, desamparades a pocs anys d’aplegar a la jubilació. Altres generacions de 20 anys en amunt, que han de pirar a buscar treball fora, quan voldrien estar a la seua terra amb els seus.

Ens voleu matar lentament amb l’estrés, la frustració i l’explotació, com si no tinguérem límits. Però els tenim, i d’eixa ràbia crearem un nou món del qual no formareu part. Perquè estem putejats, però seguim vius i amb més ganes que mai de rebentar-ho tot.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s