Puta ansietat

La vida, així en general, té de tot. Moments d’alegria, felicitat i/o eufòria, altres de inseguretats molt xungues, incertesa que segons com te la prengues mola o és un merder enorme, i quasi sempre una mescla de tot. En realitat està bé que siga així, estar sempre igual és previsible, rutinari i avorrit, per un tubo. Som així, ens podem cansar de tot, inclús d’estar bé. Açò no va del rollito zen de pensar que tota situació és bona i inevitable, per a res. Hi ha situacions molt dolentes i evitables, com l’ansietat. Xarrant amb gent que conec m’he adonat que és molta la que patix moments d’ansietat, de no poder dormir, d’ofegar-se amb situacions que requerixen prendre decisions (importants o no). Jo mateix els patisc eixos moments al dormir. Lluny de ser un problema personal queda prou clar que és un tema social molt estés, que l’educació que ens han donat i ens donen, la manera en la que volen que enfoquem la vida, ens sotmet a un estrés i una pressió moltes vegades subliminal, que esdevé en eixa ansietat. Un bon exercici és respirar fons i llarg, però no per oblidar, si no com un exercici per agafar aire i després rebentar els culpables d’açò. Tenim bones eines, sols cal utilitzar-les bé. Redirigir l’ús de les nostres ferramentes per tindre una vida més senzilla i clara, on menys siga més. Així quan tinguem eixa barreja tan humana de sentiments confrontats però complementaris, podrem assolir-la com un fet normal.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s