Pensament número 1: superada l’angoixa

Fa 9 anys que vaig tindre per primera vegada el sentiment d’angoixa existencial, la “náusea” que deia Sartre. L’existència segons el filòsof francés la marquem nosaltres, els determinismes són una continuació de la religió, i si Déu ha mort (o l’hem matat) ara hem de superar això i no fabricar noves religions amb altres noms. És per això que renaixem de zero, que caminem cap a un altre tipus de persona. L’ésser humà tal i com ha sigut fins ara ha de desaparéixer. Les persones de qualitat estan a les clavegueres del món, però fer-les famoses no les ajudarà, convertir-les en un producte a imitar tampoc. Els líders molt forts (deia Emiliano Zapata) creen pobles dèbils, i si no tenim un poble fort on els mediocres desapareguen i la gent de qualitat es multiplique, jo sentint-ho molt i en homenatge a Randle McMurphy quan decidix escapar del manicomi, faré real eixe Jefe, ya no lo soporto más. Tengo que irme de aquí.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s