Pensament número 5: Brian May encara porta melena (i Senior cada dia està més jove)

Qüestionar els rols socials, vinguen donats per edat, condició sexual, color o creença és un fet que s’ha produït al llarg de la història, sobretot de manera pràctica més que en el discurs (encara que també). Les rebel·lions són interclassistes, i també he pogut vore com eixes respostes a certs models socials tenien una conseqüència no molt comú: deixar de pertànyer a la classe que et corresponia per naixement. Ex: fill de burgés odia eixa vida i deixa la seua família i en forma una nova en la que per guanyar-se el pa passa a ser un obrer més. Roman el dret d’herència com a privilegi, però el canvi de classe social voluntari implica un canvi de consciència i no fa un ús especulatiu o caritatiu d’eixe dret (que seria el més esperable d’un burgés).

El rock and roll és una d’eixes manifestacions històriques d’atac i rebuig, però hi ha una llegenda urbana que diu que en acabar els anys seixanta va deixar de ser sinònim de rebot front al sistema establert. Potser en general no destaca pel seu missatge estrictament anticapitalista, però no ens equivoquem, mai va destacar per això. És una actitud que té els seus propis paràmetres estètics i filosòfics, que són pels que sempre ha destacat, i que encara estan vigents. Quan Pete Townshend parlava a My Generation de que esperava morir abans de fer-se vell (I hope I die before I get old) era perquè fer-se vell en eixa època representava un tipus únic de creixement, un de molt formal, obedient i decadent. Ara ho mirem amb retrospectiva i hui en dia The Who continuen fent directes amb una energia atípica de les persones sexagenàries. S’han fet majors, en edat, però no s’han fet vells, en esperit i visió de les coses, i això ho han transmés a moltes generacions. La maduresa és inevitable, en la professionalitat i el saber fer, així com certes limitacions físiques (les quals són menors que abans gràcies a eixe canvi de mentalitat i l’ajuda d’eixe miracle humà que és el progrés mèdic i de coneixement sobre el propi cos).

Açó és un acte molt més revolucionari del que pareix. Veig a Brian May que encara du melena i toca la guitarra amb més força que mai, mentre Miquel Àngel Landete alias Senior és el roquer més subversiu dels últims deu anys en tot l’estat espanyol. M-Clan són més rock i menys pop que fa una dècada, Evaristo parla amb més claredat que joves suposadament punkys de vint anys. Este és el fet revolucionari: l’edat no ens fa menys guerrers, i aplicar açò al camp de l’acció social i política desmuntaria un dels mites més falsos de la història de la societat humana actual.

Advertisements

2 thoughts on “Pensament número 5: Brian May encara porta melena (i Senior cada dia està més jove)

  1. Retroenllaç: Cent motius per viure |

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s