Au rapaç

Necessite unes vacances. Un descans de quasi tot. Sobresaturat de tanta informació, d’anar amunt i avall remirant cada euro que em gaste. Envaït per la sensació de voler desaparéixer de la Terra, eixe planeta tan ple de meravelles i barbaritats. Netejar-me de vicis, agafar més la bici, recuperar la innocència, caminar sense ingenuitat. L’energia que no he sabut dossificar necessita encarar-se a menys i millor. La renúncia, com deia Jack London, sempre és per escollir alguna cosa que t’agrada més. Tinc clar el que és més important ara mateix i és allò que sempre ha estat ahí, a pesar de que ja fa molts anys. La música, l’amor i la lluita.

La societat decadent i plena de foscor és l’escenari d’un teatre grotesc, sobretot a la nit, plena de mentides i perill. Una part de mi s’ha format amb la panxa buida i la copa plena, però els moments de màxim goig no han sigut eixos. Han sigut els que han estat plens de llum i de ganes de viure, de somriures i mirades plenes d’il·lusió. Això és el que vull, el que trie, i ja està.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s