El carrer és casa nostra

Observant els nous temps que clarament han arribat. Falta vore qui guanyarà l’hegemonia. Hi ha un fil molt prim separant discurs de moda i contingut de pamflet, i front a estar farts d’unes coses i altres ara de sobte ja no saps qui diu la veritat. Però l’escepticisme exagerat és covardia, és no triar, i…

Germans de la foguera – Introducció

Tots ens posem melancòlics quan plou. És inevitable. Neteja el carrer, refresca la ment i fa que la terra torne a estar viva. Jo recorde moltes nits per la pluja. Nits en les que ens hem deixat portar per l’alcohol i les ganes d’oblidar-nos de tot, en les que ens abracem amb persones que sols…

Quan ha anat tot millor?

Em pregunte si alguna vegada tornarà tot a la normalitat. Després em ve al cap que potser no existia la normalitat, que ens la vam inventar. O pitjor, que ens la van intentar colar, i que amb els anys es va desfer eixe castell de fum. Pense en positiu i crec que és millor que…

Mentre Palestina plora

Els feixistes riuen, perquè van assassinar a un jove anomenat Guillem Agulló, i no els han penat amb pressó. Els dirigents del PP viuen com a reis, malgrat haver-se botat totes les lleis de manera descarada, com una rata penada amagada en la cova més fosca, sense mostrar qui són més que per caçar-nos com…

Una bona peli

Hui és el dia, el millor per a una bona peli. La típica que veus un poc de ressaca, per distraure’t i sense pretensions, però que acaba flipante prou. El millor tipus de pelis són les que te fan viure moltes sensacions diferents mentre les veus. Són les típiques que no assimiles fins que vas…

Puta ansietat

La vida, així en general, té de tot. Moments d’alegria, felicitat i/o eufòria, altres de inseguretats molt xungues, incertesa que segons com te la prengues mola o és un merder enorme, i quasi sempre una mescla de tot. En realitat està bé que siga així, estar sempre igual és previsible, rutinari i avorrit, per un…

Voleu matar-nos lentament (però no podreu)

Un carter que porta com a mínim 80 certificats i notificacions al dia, a banda del correu ordinari (això és una barbaritat per a un carter normal). Una cambrera que servix copes sense contracte unes onze o dotze hores al dia. No l’avisen de quan ha de treballar, ha d’estar preparada i amb el telèfon…